Les Falles andaluses.

  Avui és Sant Josep, dia gran de la festivitat de les Falles, però aquesta setmana els petards més grossos no es llençaran a València. Ha començat el compte enrere per les eleccions andaluses del proper diumenge, i la maquinària electoralista dels dos grans partits estatals s’ha posat a treballar. Si bé fins ara ens havien deixat relativament tranquils (o bé el soroll procedent de la Capital del Reino ho havia camuflat), era d’esperar que, arribat el moment decisiu, els mariachis (com diria Anasagasti) tornéssin a cantar ranxeres.

  Ahir mateix, Javier Arenas deixava ben clar que la seva estratègia no és pas nova ni original. Fent referència al sistema sanitari andalús, sentenciava que es pot millorar perquè, por ejemplo, por ejemplo, Catalunya té el doble d’hospitals. Conscient de la folgada majoria absoluta que li dónen totes les enquestes, no amagava el mig somriure de mofa a l’hora de pronunciar aquests por ejemplo, sentenciant que tot i així no faltaria a la cita d’atiar el foc de la catalanofòbia que tant bons resultats retorna i que tant esperen els seus votants. I és que l’exemple és ben gratuït. N’hi ha prou amb una mínima recerca a la xarxa per veure que Catalunya es troba tot just a la meitat de la taula de la despesa pública per habitant en sanitat, en un rànquing encapçalat per Navarra i el País Basc. Però clar, ben pocs dels qui volen escoltar Arenas faran l’esforç de comprovar-ho, i menys encara de deduir que posar l’ejemplo de qualsevol comunitat que estigui per sobre de Catalunya en aquesta llista no comporta cap benefici. Uns segons més tard, Arenas afirmava rotundament que faria tot el necessari per garantir que tot andalús que anés a viure a una altra comunitat pogués continuar parlant la seva llengua. És clar, ara no ho fan. Ara no poden.

  De la suposada majoria absoluta del PP, també en serà molt responsable Fátima Báñez. La ministra d’Ocupació i Seguretat Social ha entrat en campanya assegurant que la dotació del PER (l’antic Plan de Empleo Rural, actualment Plan de Fomento del Empleo Agrario) no es retallarà ni un euro, perquè com a andalusa sap que és bueno y necesario. Un cop més, els senyors del liberalisme es disfressen de criats quan es tracta d’anar al mercat a comprar vots. Una comunitat autònoma que defensa aquest sistema de foment de la cultura del subsidi perd qualsevol autoritat moral per reclamar el dret a seguir rebent ajudes (que majoritàriament destinen a subsidis, subvencions i infraestructures difícilment justificables, en cap cas a projectes destinats a millorar el PIB per habitant). Ho fan a base de demagògia barata, posant exemples de famílies on l’home s’ha quedat a l’atur per l’explosió de la bombolla immobiliària i la dona només pot treballar durant un mes a la campanya de la pastanaga. Com si l’atur fos un problema exclusivament seu. Com si a la resta de l’estat la gent no s’hagués d’espavilar per buscar feina i mantenir la família. Com si els pagesos de la resta de l’estat  tinguéssin garantit un sou digne pel seu treball. El PER, que requereix treballar 20 dies (o bé justificar-los, que no és el mateix) per cobrar 6 mesos de subsidi, no rebrà ni un euro menys als nous pressupostos. Mentrestant, és de preveure que la resta de partides rebin una retallada sense precedents (això sí, a partir de la setmana que ve). Conec uns quants pagesos catalans que ja es plantegen invertir el flux migratori d’unes dècades ençà i fundar un Hospitalet de Llobregat o un Cornellà als peus de Sierra Nevada.

  D’altra banda, els barons del PSOE tampoc estan disposats a quedar-se enrere. Griñán, que ja ho veu tot perdut, estudia detalladament tots els moviments del govern català per veure si troba arguments que li permetin estructurar un discurs de 30 segons digne de sortir als telenotícies, on veure la cara de Rubalcaba després del seu fracàs continua despertant més interès. Com que de la discussió del PER no en poden treure més suc, perquè tothom ja té claríssim que són els principals defensors de la seva criatura, necessiten aferrar-se al recurs més clàssic de l’estil Alfonso Guerra. Fa uns dies, Griñán acusava el president Mas de no respetar a Andalucía per dir que essent una comunitat de les més subsidiades s’han atrevit a augmentar els seus pressupostos mentre la resta ens ajustem el cinturó. El respecte en les paraules és necessari, però massa sovint trobem a faltar que els mateixos que s’omplen la boca reclamant-lo en donin exemple. No implica més respecte gestionar responsablement els diners dels qui et paguen la festa mentre aquests ho estan passant malament? Per desgràcia, la recurrència en aquest tema tampoc és patrimoni socialista. Només cal recordar Esperanza Aguirre dient que mientras en Cataluña cierran quirófanos, en Madrid inauguramos hospitales.

  Definitivament, aquest any els aficionats als petards estan d’enhorabona. La mascletà, lluny d’acabar-se, tot just acaba de començar. Això sí, a Catalunya, com sempre, ja cal que ens tapem les orelles.