A mesura que un es
va fent gran, sovint s’adona que moltes de les persones a qui més respectem
cada cop pensen més de pressa, però parlen més a poc a poc. I tot i que el
darrer fet serveixi com a motiu de sàtira a peu de carrer, en el fons tots
sabem que no és pas fruit de l’envelliment físic, sinó més aviat de la reflexió
profunda i arrodonida. A l’altre extrem del mateix fil, de cap a cap del país,
de Cadaqués a La Sènia, els bars són plens de polítics, economistes,
periodistes i tertulians aficionats que expressen opinions ràpides i
impulsives, posseïdores de la veritat absoluta, però alhora condicionades per
l’entorn més proper que es confón amb el món.
Aquest bloc, que
pren el nom d’una revista de difusió cultural editada al poble d’Albatàrrec ara
fa uns anys, pretén ésser un espai a mig camí. Un lloc per compartir una visió
particular del que ens envolta, sota les oportunitats i limitacions de la vida
a cavall entre aquest preciós poblet del Segrià i la capital de la Terra Ferma.
Un lloc on es barrejaran les sensacions més immediates evocades per tot el que
ens afecta i les reflexions per anar una mica més enllà, escrites amb l’única
companyia d’un bon cafè dins una tassa que porta impresa la Suite Catalana d’Antoni Tàpies.
Benvinguts a La
Pera.
Ets la RePera Victor, ;)
ResponEliminaM´agrada, felicitats!!!
ResponEliminaNo ens coneixem. Per casualitat he topat amb aquest inici de blog, i em sembla prou interessant, això promet!felicitats! jo tb tinc aquesta tassa! avui més q mai, recordem l'il·lustríssim Antoni Tàpies!
ResponElimina